La vuelta al Born
En realidad, ¿se trata de reinventar el chiringuito?
EL PERIÓDICO // Pilar Rahola
AHORA LE TOCA refundar a Artur Mas. Lo suyo, siendo igualmente retórico, es explicable. Artur Mas necesita abandonar definitivamente la casa del padre y demostrar a la familia que la empresa tiene sello propio. En realidad, se trata de reinventar el chiringuito, para poder habitar en él, sin parecer un okupa. O, lo que sería peor, un realquilado. Desde la perspectiva del partido, nada que decir. Cada uno se monta, en estos tiempos difíciles para la épica de la política, la lírica publicitaria que puede. Y Artur Mas, metiendo nuevamente a Catalunya en la centrifugadora, intenta redecorar la vieja estrategia del honorable pal de paller, que tantas alegrías les dio en el pasado. Desde la perspectiva del país, en cambio, este nuevo intento de dar la vuelta al Born como si se tratara de la vuelta la mundo, solo puede generar más cansancio y algo más de frustración. Nadie se cree que Mas esté refundando nada. Pero ¿qué importa? Hace décadas que sabemos que este país se alimenta de simple, llana y barata estética.
Pilar Rahola: els meus respectes per a vosté, però la meva ADMIRACIÓ cap a l'Artur Mas. Crec que amb això ja està tot dit, no tindria gaire sentit rebatre el seu text, perque no hi ha res a rebatre. Vosté es limita a donar la seva opinió, que en aquesta ocasió dista un món de la meva, i un infinit amb la perspectiva REALISTA de Mas. Cansanci i frustració és el que predomina actualment, la proposta de refundació del catalanisme d'Artur Mas, un ESTADISTA que amb el seu projecte obert i ambiciós per a Catalunya, a banda d'haver traçat un full de ruta sense precedents en la història del nostre país, és lloable i injecta una bona dosi de moral al catalanisme ben entès: sense radicalismes patriòtics i mancat d'adcripcions etèrees a les ideologies polítiques que pregonen determinats partits polítics des de el confort del poder.
En realitat, no es tracta pas de "reinventar el xiringuito", Pilar. Es tracta de refundar el catalanisme des d'un prisma que s'ajusta a les necessitats comunes del poble català. Una iniciativa d'acció política transversal amb sentit de país que posa en relleu el ferm compromís d'Artur Mas amb Catalunya.
Personalment, jo si crec que Mas proposa una refundació de fons, necessària, equilibrada i no pas en el sentit del radicalisme ideològic que porta implícita l'expressió "catalanisme", sino amb sentit i determinació eminentment pragmàtics: Casa Gran del Catalanisme.
La reivindicació del 'Dret a decidir' ben podria servir com una nova vía per activar el bon funcionament del sistema democràtic, fins i tot per sanejar-lo des de esferes externes a la política, sovint inactiva, sempre "frustrant i cansina" dels partits, donant un cop d'efecte per sacsejar les consciències dels governants i fer pinya colectiva en torn a la defensa d'un ideari orientat a satisfer les necessitats , resoldre els problemes, plantar cara davant les adversitats i aconseguir aquelles aspiracions de signe prioritari.
I es que Mas és un dels pocs polítics en actiu que, per molt que una facció significativa de la població i representació política catalana s'entesti en mirar de sumir-lo en el descrèdit, té un marge important de credibilitat política, més enllà d'ambicions de caire personal --i polític-- i molt més enllà d'ambicions nacionalistes.
Voluntat de treball. Capacitat de sacrifici personal i polític. Servei al país. DIGNE D'ELOGI.
EL PERIÓDICO // Pilar Rahola
AHORA LE TOCA refundar a Artur Mas. Lo suyo, siendo igualmente retórico, es explicable. Artur Mas necesita abandonar definitivamente la casa del padre y demostrar a la familia que la empresa tiene sello propio. En realidad, se trata de reinventar el chiringuito, para poder habitar en él, sin parecer un okupa. O, lo que sería peor, un realquilado. Desde la perspectiva del partido, nada que decir. Cada uno se monta, en estos tiempos difíciles para la épica de la política, la lírica publicitaria que puede. Y Artur Mas, metiendo nuevamente a Catalunya en la centrifugadora, intenta redecorar la vieja estrategia del honorable pal de paller, que tantas alegrías les dio en el pasado. Desde la perspectiva del país, en cambio, este nuevo intento de dar la vuelta al Born como si se tratara de la vuelta la mundo, solo puede generar más cansancio y algo más de frustración. Nadie se cree que Mas esté refundando nada. Pero ¿qué importa? Hace décadas que sabemos que este país se alimenta de simple, llana y barata estética.
Pilar Rahola: els meus respectes per a vosté, però la meva ADMIRACIÓ cap a l'Artur Mas. Crec que amb això ja està tot dit, no tindria gaire sentit rebatre el seu text, perque no hi ha res a rebatre. Vosté es limita a donar la seva opinió, que en aquesta ocasió dista un món de la meva, i un infinit amb la perspectiva REALISTA de Mas. Cansanci i frustració és el que predomina actualment, la proposta de refundació del catalanisme d'Artur Mas, un ESTADISTA que amb el seu projecte obert i ambiciós per a Catalunya, a banda d'haver traçat un full de ruta sense precedents en la història del nostre país, és lloable i injecta una bona dosi de moral al catalanisme ben entès: sense radicalismes patriòtics i mancat d'adcripcions etèrees a les ideologies polítiques que pregonen determinats partits polítics des de el confort del poder.
En realitat, no es tracta pas de "reinventar el xiringuito", Pilar. Es tracta de refundar el catalanisme des d'un prisma que s'ajusta a les necessitats comunes del poble català. Una iniciativa d'acció política transversal amb sentit de país que posa en relleu el ferm compromís d'Artur Mas amb Catalunya.
Personalment, jo si crec que Mas proposa una refundació de fons, necessària, equilibrada i no pas en el sentit del radicalisme ideològic que porta implícita l'expressió "catalanisme", sino amb sentit i determinació eminentment pragmàtics: Casa Gran del Catalanisme.
La reivindicació del 'Dret a decidir' ben podria servir com una nova vía per activar el bon funcionament del sistema democràtic, fins i tot per sanejar-lo des de esferes externes a la política, sovint inactiva, sempre "frustrant i cansina" dels partits, donant un cop d'efecte per sacsejar les consciències dels governants i fer pinya colectiva en torn a la defensa d'un ideari orientat a satisfer les necessitats , resoldre els problemes, plantar cara davant les adversitats i aconseguir aquelles aspiracions de signe prioritari.
I es que Mas és un dels pocs polítics en actiu que, per molt que una facció significativa de la població i representació política catalana s'entesti en mirar de sumir-lo en el descrèdit, té un marge important de credibilitat política, més enllà d'ambicions de caire personal --i polític-- i molt més enllà d'ambicions nacionalistes.
Voluntat de treball. Capacitat de sacrifici personal i polític. Servei al país. DIGNE D'ELOGI.
posted by trubies at 13:36
<< Home